Tocant el cel: un recorregut pels Alps Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(Els dies de muntanya,2a part) Setembre 2011

Queyras

(2n dia)

Avui també fa bon temps i una altra vegada decidim fer alguna excursió a peu per la muntanya, atès que es preveu mal temps a partir de la tarda del dia següent.

La zona escollida és el Queyras, una vall que ens queda a uns 50 km de Briançon, catalogada com a parc natural, i que el té el seu accés més curt per un port de muntanya que molts de vosaltres potser coneixeu: El Col de l’Izoard, “col” mític del Tour de France i que té una alçada de 2.361 m.

Val la pena passar per aquesta carretera, té molta bellesa per les espectaculars vistes, pels boscos de pi negre que atravessa i pels seus paisatges, especialment l’anomenada “Casse Déserte”, unes formacions rocoses que es troben al vessant Sud, poc després de començar el descens. A destacar també els nombrosos ciclistes que vam veure patint durant la duríssima ascensió, emulant els herois del Tour de France.

Col de l'Izoard



   La Casse Déserte

L’objectiu d’avui és més ambiciós: es tracta de pujar un 3.000, el Pic de Caramantran, tot i que el desnivell és petit, uns 500 m, atès que el cotxe el podem deixar molt amunt. A l’igual que la del dia anterior, és una excursió de la que he trobat molt bones referències per internet, i de moment no ens decep: des del punt de sortida es divisa al Nord-Oest el Massís dels Ecrins amb els seus glaciars, però l’excursió ens prepara més sorpreses paisatgístiques. A mida que anem guanyant alçada, i una mica abans d’arribar al Col de Chamoussiere comencem a veure el Mont Viso, cim emblemàtic dels Alps italians, malgrat que no arribi als 4.000 m.

Mapa del Queyras, amb la situació detallada  del Col de l'Izoard(B), Col Agnel (C), Saint Veran (D) i Pic de Caramantran

Enllaç al wikiloc de la ruta d'ascens al Pic de Caramantran


A dalt del cim, al què arribem en una mica més d’1.30 hores i sense cap dificultat técnica, el panorama és indescriptible: Ecrins, Mont-Viso, i fins i tot el Mont-Blanc a la llunyania i molt difuminat.

Col de Chamoussiere - Es pot apreciar el camí que puja

suaument flanquejant la tartera i al fons a la dreta, el cim del Mont Viso

Pic de Caramantran, 3.025 m

De tornada al cotxe, ens estirem sobre els prats alpins i ens mengem els merescuts entrepans que hem preparat.

Havent dinat, decidim pujar amb cotxe fins el Col Agnel, del què ens separen uns pocs kms i que podem veure des del parking. El Col Agnel és un dels passos de muntanya per carretera més alt de tots els Alps: està situat a 2.744 m, i fa de frontera entre França i Itàlia. Aquesta vegada no tenim tanta sort amb les vistes, perquè des de la vessant italiana està emboirat i amb prou feines la boira ens permet durant uns instants contemplar altra vegada el Mont Viso.

Col Agnel, 2744 m

          Panoràmica des del Col Agnel -  al fons el Massís dels Ecrins          

Com a darrera activitat d’un dia molt profitós i assolellat ens arribem fins el poble de Saint-Veran, que està catalogat com un de “les plus beaux villages de France”. La veritat és que és bonic per la ubicació, a mig vessant de la muntanya i per l’arquitectura en fusta de les seves cases, que formen un bonic conjunt.

Saint-Veran



Tocando el cielo: un recorrido por los Alpes Occidentales: Hautes Alpes y Piemonte.(Los días de montaña,2a parte) Septiembre 2011

Queyras2º día

Hoy también hace buen tiempo y otra vez decidimos hacer alguna excursión a pie por la montaña, dado que se prevé mal tiempo a partir de la tarde del día siguiente.

La zona escogida es el *Queyras, un valle que nos queda a unos 50 km de *Briançon, catalogada como parque natural, y que tiene su acceso más corto por un puerto de montaña que muchos de vosotros quizás conocéis: El Col de l'Izoard, “col” mítico del Tour de France y que tiene una altura de 2.361 m.
Merece la pena pasar por esta carretera, tiene mucha belleza por las espectaculares vistas, por los bosques de pino negro que atraviesa y por sus paisajes, especialmente la llamada “Casse *Déserte”, unas formaciones rocosas que se encuentran a la vertiente Sur, al poco de empezar el descenso. A destacar también los numerosos ciclistas que vimos sufriendo durante la durísima ascensión, emulando los héroes del Tour de France.

El objetivo de hoy es más ambicioso: se trata de subir un 3.000, el Pico de *Caramantran, a pesar de que el desnivel es pequeño, unos 500 m, dado que el coche lo podemos dejar muy arriba. Al igual que la del día anterior, es una excursión de la que he encontrado muy buenas referencias por internet, y de momento no nos decepciona: desde el punto de salida se divisa al Noroeste el Macizo de los *Ecrins con sus *glaciars, pero la excursión nos prepara más sorpresas paisajísticas. A medida que vamos ganando altura, y un poco antes de llegar al Col de *Chamoussiere empezamos a ver a Mont Viso, cumbre emblemática de los Alpes italianos, a pesar de que no llegue a los 4.000 m.
Arriba en la cumbre, a la que llegamos en algo más de 1.30 horas y sin ninguna dificultad técnica el panorama es indescriptible: Ecrins, Mont-Viso, e incluso Mont-Blanc en la lejanía y muy difuminado.

De vuelta al coche, nos estiramos sobre los prados alpinos y nos comemos los merecidos bocadillos que hemos preparado.

Después de comer, decidimos subir en coche hasta el Col Agnel, del que nos separan unos pocos kms y que podemos ver desde el parking. El Col Agnel es uno de los pasos de montaña por carretera de más altura de todos los Alpes: está a 2744 m, y hace de frontera entre Francia e Italia. Esta vez no tenemos tanta suerte con las vistas, porque la vertiente italiana está con niebla, que apenas nos permite durante unos instantes contemplar otra vez Mont Viso.

Como última actividad de un día muy provechoso y soleado nos llegamos hasta el pueblo de *Saint-*Veran, que está catalogado como uno de “las plus *beaux *villages de *France”. Bien es verdad que es bonito por la ubicación, a media vertiente de la montaña y por la arquitectura en madera de sus casas, que forman un bonito conjunto.